Si em necessites, xiula

¿Qui era Montserrat Roig?

I
De quan arrencaven l’ànima a la gent

“No puc recordar de què parlàvem, perquè el ritme era vertiginós: ambdues canviàvem de tema i saltàvem d’aquí a allà amb una facilitat que marejava els nostres amics. De segur que parlàvem de política i de segur que parlàvem de literatura, però també parlàvem de la perruqueria, de tipus de depilació o de quina mena d’homes ens agradaven. Recordo el sentit de confort que hi havia, aquella situació en què pots parlar lliurement sense témer veure un nas arrufat ni sentir una desqualificació rotunda. Hi ha poquíssima gent que sàpiga escoltar amb la mateixa atenció, que et respecti de debò i que esperi ser respectat en la mateixa mesura.”

Isabel-Clara Simó