Meu

Sé que n’hi ha moments al llarg del dia en què et preguntes on estic.

Sé que des d’aquell moment en què es mirarem mentre baixàvem les escales, penses en mi. Sé que cada matí, quan et prens el cafè en el bar, et seus al costat de la finestra per així poder mirar al carrer i cercar la meua imatge. Sé que quan puges les escales esperes veure’m baixar-les, i quan les baixes, jo que les puge, i en eixe instant d’unió de mirades com aquell que esguardes congelat en un racó d’alli al fons, on habiten les emocions, surt fora i evoluciona la història. Del primer punt de trobada al procés de descobriment, de conèixer-nos a reconèixer-nos fora de nosaltres mateixos, tu en mi i jo en tu.

Sé que en el fons, tot i que et mors de ganes d’agafar-me la mà i en silenci comunicar-nos profundament, tens por de que algun dia es done la situació. Sé que a voltes dubtes com actuaries si es donara el cas, si els nervis te traicionarien o ho faria la idea que tens de mi. Sé que açò segon és el que més tems, no trobar resposta, correspondència per la meua part.

Sé que vols compartir temps i il·lusions, viure moments tendres i divertits amb mi. Sé que t’agrada imaginar que riem junts. Sé que abans de dormir, quan estàs sol al teu llit recrees escenes on som tu i jo en diferents llocs i situacions i experimentant una mateixa sensació: plaer, pau, plenitud, allò que se sent al estar enamorat, quan un creu en l’amor.

Ho sé. Sé açò i molt més perquè sóc jo qui t’ha fet meu, amb ajut de la meua imaginació, en la meua ment.