Ales o mans

No tenir-te…I de sobte
trobar-me amb una
soledat feta a mida per a mi,
trobar-la en cada vidre de la nit,
en el lliri que s’obri i trenca l’aire,
en un record,
en tots els foradets de la memòria,
trobar la soledat que convenia
a un ordre d’amargor, d’arrels crispades.
No tenir-te…I de sobte

no tenir-me.

Joan Fuster