Mural del País Valencià

Volum II

És el poble qui fa la música

I és el poble qui fa la festa

Escolliu

Jo escolliré una música que agrupe

I escoltaré la meua veu

Confosa entre les veus diverses del meu poble

Com agafada, com enduta

Vicent Andrés Estellés

Patas arriba

La escuela del mundo al revés.

El desarrollo. El puente sin río.
La enceradora eléctrica en el piso de tierra.
Altas fachadas de edificios sin nada detrás.
El jardinero riega el césped de plástico.
La escalera mecánica conduce a ninguna parte.
Las autopista nos permite conocer los lugares que la autpista aniquiló.
La pantalla de televisión nos muestra un televisor que contiene otro televisor,
dentro del cual hay otro televisor.

Eduardo Galeano

canvis

Quin moment el del canvi! Quins moments, quin període! Quan el d’abans ara ja no val. Quan has de cercar altre valor, altres raons per continuar creient que n’hi ha sentit. Sentit que sempre és una invenció. És el que té el ser humà, que pensa i cerca un perquè, ja que, en principi, no pot acceptar l’absurd, tot i què acceptar-lo és ser més conscient i més lliure per canviar al que per ell té sentit, la seva pròpia invenció. Com deia Sartre, ser lliure és ser lliure per canviar.

Inventar-se altres sentits pels quals avançar.

fràgil

Un pètal d'una rosa
que cau quan li frega una gota.
Un nadó acabat de néixer
en els braços dels qui li han donat vida.
Un ànima a la que sagna el cor
quan percep una injustícia.
Una mirada humida
que anuncia trencar a plorar.
Fràgil,
les ales d’una papallona,
el ser humà.